La bonança ha tornat a Silicon Valley. Els complexos d'oficines que voregen la Interestatal 101 tornen a lluir els rètols d'empreses emergents que desborden optimisme. Els lloguers estan en alça, igual que la demanda de luxoses residències de vacances en enclavaments turístics com el Llac Tahoe, tot un signe que s'estan amassant fortunes. L'Àrea de la Badia és el lloc on van néixer el sector dels semiconductors i les empreses d'informàtica i Internet que han florit seguint-ne l'estela. Els mags que hi treballen han creat moltes de les meravelles que han fet realitat el futur, des de telèfons tàctils fins a l'accés immediat a biblioteques increïbles i la capacitat de pilotar un dron des de milers de quilòmetres de distància. La revifalla de l'activitat empresarial des del 2010 suggereix que el progrés ja ha agafat embranzida.

Per això, pot sorprendre que a Silicon Valley hi hagi qui pensi que el lloc s'ha estancat i que la innovació ha anat perdent velocitat amb el pas de les dècades. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i el primer inversor extern de Facebook, afirma que, als Estats Units, la innovació es troba "en algun punt entre morta i ferida de mort", un sentiment de desil·lusió que comparteixen enginyers de tot arreu. I un petit grup d'economistes que cada vegada té més adeptes reconeix que l'impacte econòmic de les innovacions d'enguany no té punt de comparació amb el de les del passat.

[ … ]

Les innovacions que funcionen amb tecnologies assequibles estan agafant força a tot el món. Els ordinadors comencen a entendre el llenguatge natural. Els videojocs es poden controlar tan sols amb el moviment del cos, una tecnologia que ben aviat podria fer-se servir en bona part del món dels negocis. La impressió en 3D permet produir en massa una gran varietat d'objectes cada cop més complexes, i ben aviat podria aplicar-se als teixits humans i altres matèries orgàniques.

Algú que no confiï en la innovació podria restar-li importància dient que són paraules buides, però la idea que el creixement tecnològic o bé ha de continuar sense parar o bé ha de disminuir de manera constant, en comptes de fluctuar, va en contra de la història. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, recorda que, durant l'època de l'electrificació, el creixement de la productivitat va ser escàs. A finals del segle XIX i principis del segle XX, un període d’importants innovacions en l'àmbit elèctric, el creixement va ser lent, però després es va disparar.

Tornen els dies de prosperitat a Silicon Valley. Les insígnies d’empreses emergents esperançades tornen a ornar els parcs empresarials de la Ruta 101. Els lloguers es disparen, i també ho fa la demanda de luxoses cases de vacances a ciutats turístiques com Lake Tahoe, mostra de l’acumulació de fortunes. L’Àrea de la Badia era el punt de partida de la indústria de semiconductors i d’empreses informàtiques i d’internet que han crescut al seu pas. Els seus artífexs ens han aportat moltes de les meravelles que fan que el món sembli futurista, des de telèfons amb pantalla tàctil fins a la cerca immediata en grans biblioteques, passant pel poder de pilotar un dron a milers de quilòmetres de distància. Des del 2010, la seva activitat empresarial s’ha reactivat, la qual cosa suggereix que el progrés està en marxa.

Així doncs, pot semblar sorprenent que alguns a Silicon Valley pensin que el lloc està estancat i que fa dècades que la taxa d’innovació fluixeja. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i el primer inversor extern a Facebook, diu que la innovació als Estats Units es troba «entre l’agonia i la mort». Enginyers de tota mena d’àmbits comparteixen aquest sentiment de decepció i, segons un petit però creixent grup d’economistes, l’impacte econòmic de les novetats actuals és més aviat tènue en comparació del passat.

[...]

En general, les novetats impulsades per la capacitat de processament barata estan prenent el vol: els ordinadors comencen a entendre el llenguatge natural; les persones controlen els videojocs només amb el moviment del cos —una tecnologia que es podria fer servir a gran part del món empresarial—; i la impressió en tres dimensions és capaç de produir en massa una gamma d’objectes cada cop més complexa, i aviat es podria aplicar als teixits humans i a d’altres materials orgànics.

Els pessimistes de la innovació potser consideren que es tracta de badomeries. Ara bé, la idea que el creixement impulsat per la tecnologia no s’ha d’aturar mai o, si disminueix, ho ha de fer ininterrompudament —no pas apagar-se i encendre’s de manera intermitent— no casa amb la història. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que l’augment de la productivitat durant l’era de l’electrificació va ser desigual. El creixement va ser lent durant un període d’importants innovacions elèctriques a la darreria del segle XIX i començament del XX; després, però, es va disparar.

Tornen els temps de prosperitat a Silicon Valley. Els parcs d’oficines al llarg de la carretera 101 estan adornats de nou amb la insígnia d’empreses emergents esperançadores. El preu dels lloguers s’està disparant, així com la demanda d’apartaments vacacionals luxosos a ciutats de vacances com llac Tahoe; senyal que s’hi amassen fortunes. L’Àrea de la Badia va ser el bressol de la indústria dels semiconductors i de les empreses d’informàtica i Internet que hi han crescut seguidament. Els seus mags han aportat moltes de les meravelles que fan que el món se senti futurista: des de pantalles de telèfon tàctils fins a la cerca instantània de grans biblioteques o el poder de pilotar un dron a milers de quilòmetres de distància. El ressorgiment de l’activitat empresarial des de 2010 suggereix que el progrés no s’atura.
Així doncs, pot sorprendre que a Silicon Valley n’hi hagi que pensin que el lloc està estancat i que l’índex d’innovació s’ha anat reduït durant dècades. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i el primer inversor extern de Facebook, diu que la innovació als Estats Units està “en algun punt entre mal ferida i morta”. Enginyers de diferents àrees comparteixen sentiments de desil•lusió similars. També, un grup petit però creixent d’economistes creu que l’impacte econòmic de les innovacions d’avui en dia pot ser inferior al d’aquelles del passat.
[...]
Les innovacions alimentades per un poder de processament barat estan sorgint en tots els àmbits. Els ordinadors comencen a comprendre el llenguatge natural. La gent controla videojocs només a partir del moviment del cos —una tecnologia que pot ser que aviat trobi aplicació en bona part del món empresarial. La impressió tridimensional és capaç de produir en massa una gamma d'objectes cada cop més complexa i pot ser que aviat passi als teixits humans i altres matèries orgàniques.
Un pessimista de la innovació podria dir que això es fer castells en l’aire. Però la idea que el creixement liderat per la tecnologia ha de romandre estable o disminuir constantment, en lloc de pujar i baixar, està en contradicció amb la història. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que el creixement en la productivitat durant l’època de l’electrificació no va ser constant. El creixement va ser lent durant un període d’innovacions elèctriques importants a finals del segle XIX i principis del XX; més endavant, es va disparar.

La prosperitat ha tornat a Silicon Valley. Els complexos d’oficines que voregen Highway 101 tornen a estar adornats amb insígnies d’empreses emergents esperançades. Els lloguers pugen, igual que la demanda de sofisticades cases de vacances en ciutats turístiques com Lake Tahoe, senyal de fortunes que s’amassen. La Bay Area és on va néixer la indústria del semiconductor i d’empreses d’ordinadors i d’Internet que n’han seguit les passes. Els seus mags van proporcionar moltes de les meravelles que fan que el món sembli futurista, dels telèfons amb pantalla tàctil fins a la cerca instantània de grans biblioteques, passant pel poder de pilotar un dron a milers de kilòmetres de distància. El ressorgiment de la seva activitat empresarial des de 2010 suggereix que el progrés segueix avançant.

Per tant pot resultar sorprenent que hi hagi gent a Silicon Valley que pensi que el lloc està estancat, i que el ritme de la innovació fa dècades que disminueix. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal, i el primer inversor extern de Facebook, diu que a Amèrica la innovació està “en algun punt entre amb l’aigua al coll i mort”. Enginyers de tota mena d’àrees comparteixen sensacions de desengany similars. I un grup petit però cada vegada més gran d’economistes estimen que l’impacte econòmic de les innovacions actuals empal·lideix en comparació amb les del passat.

[ … ]

De manera generalitzada, les innovacions impulsades per capacitat de procés barata s’estan disparant. Els ordinadors comencen a entendre el llenguatge natural. La gent controla videojocs només amb el moviment del cos; una tecnologia que aviat podria tenir aplicació en gran part del món empresarial. La impressió en 3 dimensions és capaç de generar una sèrie cada vegada més complexa d’objectes, i aviat podrien fer el pas a teixits humans i altres matèries orgàniques.

Un pessimista de la innovació podria desestimar tot això com “promeses buides”. Però la idea que el creixement impulsat per la tecnologia o segueix sense parar o disminueix contínuament en comptes de fluctuar, contradiu la història. Chad Syverson, de la universitat de Chicago, senyala que el creixement de la productivitat durant l’època de l’electrificació va ser irregular. El creixement va ser lent durant un període d’innovacions elèctriques a finals del segle XIX i primers del XX; després es va disparar.

Els temps de bonança tornen a Silicon Valley. Els parcs d'activitats econòmiques al llarg de la carretera 101 s’adornen un cop més amb els emblemes d’empreses emergents prometedores. Els lloguers s’estan posant pels núvols, així com la demanda d’habitatges de vacances de luxe a ciutats turístiques com les del Llac Tahoe, indicis de que s’està produint una acumulació de fortunes. L’Àrea de la Badia de San Francisco va ser el lloc de naixement de la indústria de semiconductors i d’empreses d’ordinadors i d’Internet que han crescut al seu pas. Els seus bruixots van proporcionar moltes de les meravelles que fan que el món semble futurista, des de telèfons de pantalla tàctil, passant per la recerca instantània de grans biblioteques, fins a la capacitat de pilotar drons a milers de milles de distància. El ressorgiment de la seva activitat empresarial des del 2010 indica que el progrés està en marxa.

Llavors, potser ens sorprengui que a Silicon Valley hi ha qui pensa que el lloc està estancat i que l’índex d’innovació ha anat afluixant durant dècades. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal, i el primer inversor exterior en Facebook, apunta que la innovació a Amèrica es troba en una situació entre desesperada i funesta. Enginyers de tota classe d’àmbits comparteixen el mateix sentiment de decepció. I un petit però creixent grup d’economistes considera que l’impacte econòmic de les innovacions d’avui dia es podrien afeblir en comparació amb les del passat.

[ … ]

En general, les innovacions alimentades per capacitat informàtica barata estan prenent el vol. Els ordinadors comencen a entendre el llenguatge natural. Les persones controlen els videojocs tan sols amb el moviment corporal —una tecnologia que aviat pot trobar l’aplicació dins de gran part del món empresarial. La impressió tridimensional és capaç de produir una varietat cada cop més complexa d'objectes, i potser aviat arribe a fer teixits humans i altre material orgànic.

Els pessimistes de la innovació podrien rebutjar aquesta predicció qualificant-la de promesa inassolible. Però la idea que el creixement liderat per la tecnologia ha de continuar incessant o bé disminuir a ritme constant, en lloc de fluir, és en contradicció amb la història. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que el creixement de la productivitat durant l’era de l’electrificació va ser irregular. El creixement era lent durant un període d'innovacions elèctriques importants a finals del segle XIX i al començament del segle XX, i després va augmentar.

Els temps de bonança han tornat a Silicon Valley. Les zones d’oficines de la carretera 101 s'adornen de nou amb els distintius d'empreses emergents plenes d'esperança. Els preus dels lloguers van a l'alça, així com la demanda de cases de vacances sofisticades en centres turístics com el llac Tahoe, un signe de l'acumulació de fortunes. L'àrea de la Badia de San Francisco va ser el bressol de la indústria de semiconductors i de les empreses informàtiques i d’internet que com a conseqüència s'hi van desenvolupar. Els seus mags van proporcionar moltes de les meravelles que fan que el món sembli futurista, des dels telèfons de pantalla tàctil, passant per la recerca instantània de grans biblioteques fins a poder pilotar un dron a milers de quilòmetres de distància. La reactivació de l'activitat empresarial des del 2010 suggereix que el progrés va a tota marxa.

Per això pot sorprendre que alguns de Silicon Valley creguin que l'indret està estancat i que la taxa d'innovació s'ha anat reduint durant dècades. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i el primer inversor extern a Facebook, assegura que la innovació a Amèrica és "en algun lloc entre les grans dificultats i la mort". Els enginyers de tota mena comparteixen sentiments de decepció similars. Un petit però creixent grup d’economistes consideren que l’impacte econòmic de les innovacions d’avui poden no ser res en comparació amb les del passat.

[…]

En general, les innovacions basades en la potència de processament barata creixen. Els ordinadors comencen a comprendre el llenguatge natural. Les persones controlen els videojocs a través només del moviment corporal, una tecnologia que aviat pot trobar aplicació en bona part del món empresarial. La impressió tridimensional és capaç de produir una gamma d'objectes cada cop més complexos i aviat pot passar als teixits humans i altres matèries orgàniques.

Un pessimista en innovació podria descartar-ho com "promeses mai complertes". Però la idea que el creixement basat en la tecnologia ha de continuar o disminuir constantment en lloc de fluir, entra en contradicció amb la història. Chad Syverson de la Universitat de Chicago assenyala que el creixement de la productivitat durant l'edat de l'electrificació va ser irregular. El creixement va ser lent durant un període d’importants innovacions elèctriques a finals del segle XIX i principis del XX, després va augmentar.

Els temps d'auge han tornat a Silicon Valley. Els parcs d'oficines al llarg de l'autopista 101 estan novament adornats amb la insígnia de noves empreses esperançadores. Els lloguers estan augmentant, igual que la demanda de cases de vacances elegants en ciutats turístiques com el llac Tahoe, un senyal de fortuna acumulada. L'Àrea de la Badia va ser el lloc de naixement de la indústria de semiconductors i de les companyies d'ordinadors i internet que han crescut al seu pas. Els seus assistents van proporcionar moltes de les meravelles que fan que el món se senti futurista, des de telèfons amb pantalla tàctil fins a la recerca instantània de grans biblioteques i el poder de pilotar un dron a milers de milles de distància. El renaixement de la seva activitat comercial des de 2010 suggereix que el progrés està avançant.

Per tant, pot sorprendre que alguns a Silicon Valley pensin que el lloc està estancat, i que la taxa d'innovació s'ha anat afluixant durant dècades. Peter Thiel, fundador de PayPal, i el primer inversor extern a Facebook, diu que la innovació als Estats Units està "en algun lloc entre una situació desesperada i la mort". Els enginyers en tot tipus d'àrees comparteixen sentiments similars de decepció. I un petit però creixent grup d'economistes considera que l'impacte econòmic de les innovacions d'avui pot empal·lidir en comparació amb les del passat.

[...]

En general, les innovacions impulsades per la potència de processament barata estan començant. Els ordinadors estan començant a entendre el llenguatge natural. Les persones controlen els videojocs només a través del moviment del cos, una tecnologia que aviat trobarà aplicació en gran part del món dels negocis. La impressió tridimensional és capaç de produir una varietat cada vegada més complexa d'objectes, i aviat pot passar als teixits humans i altres materials orgànics.

Un pessimista de la innovació podria descartar això com "embús demà". Però la idea que el creixement liderat per la tecnologia ha de continuar sense parar o disminuir constantment, en lloc de disminuir i fluir, està en desacord amb la història. Txad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que el creixement de la productivitat durant l'era de l'electrificació va ser desigual. El creixement va ser lent durant un període d'importants innovacions elèctriques a finals del segle XIX i principis del XX; llavors va sorgir.

Els temps de bonança tornen a Silicon Valley. Els parcs d’oficines al llarg de l’autopista 101 tornen a estar guarnits amb les insígnies d’esperançades start-ups. Els lloguers van augmentant, així com la demanda de boniques cases de vacances a poblacions turístiques com el Llac Tahoe, un indicador de l’acumulació de fortunes a la zona. La Zona de la Badia ha estat el bressol de la industria de semiconductors i d’empreses informàtiques i d’internet que han crescut de manera simultània. Els seus mags van proporcionar moltes de les meravelles que fan que el món sembli més futurista, des dels telèfons de pantalla tàctil fins a la recerca instantània de grans biblioteques o el poder de pilotar un dron a milers de quilòmetres de distancia. La reactivació de l’activitat empresarial des del 2010 suggereix que el progrés està en marxa.

Pot sorprendre que alguns a Silicon Valley creguin que el lloc està estancat i que la taxa d’innovació s’ha anat reduint durant dècades. Peter Thiel, fundador de PayPal, i el primer inversor extern a Facebook, assegura que la innovació a Amèrica es troba a algun lloc entre la penúria i la mort. Enginyers de tota mena d’àmbits comparteixen sentiments de decepció similars. Un petit i creixent grup d’economistes consideren que l’impacte econòmic de les innovacions actuals podria fer empal·lidir temps passats.

[ … ]

Arreu apareixen innovacions propulsades pel poder del processament barat. Els computadors comencen a comprendre el llenguatge natural. La gent controla els videojocs mitjançant el moviment corporal per sí sol: una tecnologia que aviat podria trobar aplicació a bona part del món empresarial. La impressió tridimensional és capaç de produir una gamma d’objectes cada cop més complexa i aviat podria començar amb teixits humans i d’altres matèries orgàniques.

Un pessimista de la innovació podria descartar-ho com a falsa expectativa. Però la idea de que el creixement liderat per la tecnologia ha de continuar inalterat o disminuir de manera constant en lloc de fluctuar, és en contradicció amb la historia. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que el creixement de la productivitat durant l’edat de l’electrificació va ésser considerable. Aquest va ser lent durant un període d’innovacions elèctriques importants a finals del segle XIX i principis del segle XX; desprès ressorgí.

L’era de l’innovació ha tornat a Silicon Valley. Els locals al llarg de la Highway 101 tornen a estar engalanats amb els logotips de prometedores start-ups. Els lloguers pugen tant com la demanda de segones residències a urbanitzacions residencials com Lake Tahoe, indicador que s’amassen fortunes. La Bay Area és el bressol de l’indústria del semiconductor, de les companyies dedicades als ordinadors i a la xarxa d’internet que hi han crescut a la seva ombra. Els seus màgics han aportat moltes de les meravelles que ens fan sentir un món futur, des dels mòbils amb pantalla tàctil fins a la recerca instantània de continguts a inmenses biblioteques o a la capacitat de pilotar un dron a milers de quilòmetres. Que l’activitat empresarial hagi revisculat des de 2010 ens fa pensar que el progrès està escalfant motors.
Dit això, pot semblar sorprenent que hi hagi gent a Silicon Valley que pensi que el lloc està estancat i que el percentatge d’innovació s’ha anat reduint durant decàdes. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i primer inversor extern de Facebook diu que l’innovació als Estats Units es troba “en algun lloc entre la decadència i la mort”. Enginyers de totes les especialitats comparteixen aquest aire de desilusió. Tanmateix un petit, però creixent, grup d’economistes es lamenta del fet que les innovacions actuals tenen un impacte econòmic minse en comparació amb els avenços del passat.
[ … ]
Si ens fixem en el viver d’empreses veiem com s’enlairen les innovacions repostades amb combustible amb un baix cost de processament. Els ordinadors comencen a entendre la llengua natural. Hom controla els videojocs solsament mitjançant moviments corporals, -una tecnologia així pot trobar aplicació a gran part del món dels negocis-. Les impresores tridimensionals són capaces de fabricar en cadena un ventall d’objectes cada cop més complex, fins i tot, ben aviat, pot avençar cap a la reproducció de teixits humans i altre tipus de material orgànic.
Qualsevol pessimista de l’innovació podria titllar-lo de “cant de sirenes”. Tanmateix, l’idea que el creixement liderat per la tecnologia ha de continuar sense aturador o reduir-se de manera constant, en comptes de fluir i refluir, es contradiu amb la història. Chad Syverson de la University of Chicago apunta que el creixement de la productivitat durant l’era de l’electrificació va ser una maregassa. El creixement va ser lent en un període d’importants innovacions elèctriques a finals del segle XIX, principis del XX, seguit d’una crescuda posterior.