La prosperitat ha tornat a Silicon Valley. Els complexos d’oficines que voregen Highway 101 tornen a estar adornats amb insígnies d’empreses emergents esperançades. Els lloguers pugen, igual que la demanda de sofisticades cases de vacances en ciutats turístiques com Lake Tahoe, senyal de fortunes que s’amassen. La Bay Area és on va néixer la indústria del semiconductor i d’empreses d’ordinadors i d’Internet que n’han seguit les passes. Els seus mags van proporcionar moltes de les meravelles que fan que el món sembli futurista, dels telèfons amb pantalla tàctil fins a la cerca instantània de grans biblioteques, passant pel poder de pilotar un dron a milers de kilòmetres de distància. El ressorgiment de la seva activitat empresarial des de 2010 suggereix que el progrés segueix avançant.
Per tant pot resultar sorprenent que hi hagi gent a Silicon Valley que pensi que el lloc està estancat, i que el ritme de la innovació fa dècades que disminueix. Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal, i el primer inversor extern de Facebook, diu que a Amèrica la innovació està “en algun punt entre amb l’aigua al coll i mort”. Enginyers de tota mena d’àrees comparteixen sensacions de desengany similars. I un grup petit però cada vegada més gran d’economistes estimen que l’impacte econòmic de les innovacions actuals empal·lideix en comparació amb les del passat.
[ … ]
De manera generalitzada, les innovacions impulsades per capacitat de procés barata s’estan disparant. Els ordinadors comencen a entendre el llenguatge natural. La gent controla videojocs només amb el moviment del cos; una tecnologia que aviat podria tenir aplicació en gran part del món empresarial. La impressió en 3 dimensions és capaç de generar una sèrie cada vegada més complexa d’objectes, i aviat podrien fer el pas a teixits humans i altres matèries orgàniques.
Un pessimista de la innovació podria desestimar tot això com “promeses buides”. Però la idea que el creixement impulsat per la tecnologia o segueix sense parar o disminueix contínuament en comptes de fluctuar, contradiu la història. Chad Syverson, de la universitat de Chicago, senyala que el creixement de la productivitat durant l’època de l’electrificació va ser irregular. El creixement va ser lent durant un període d’innovacions elèctriques a finals del segle XIX i primers del XX; després es va disparar.