Els temps de bonança tornen a Silicon Valley. Els parcs d’oficines al llarg de l’autopista 101 tornen a estar guarnits amb les insígnies d’esperançades start-ups. Els lloguers van augmentant, així com la demanda de boniques cases de vacances a poblacions turístiques com el Llac Tahoe, un indicador de l’acumulació de fortunes a la zona. La Zona de la Badia ha estat el bressol de la industria de semiconductors i d’empreses informàtiques i d’internet que han crescut de manera simultània. Els seus mags van proporcionar moltes de les meravelles que fan que el món sembli més futurista, des dels telèfons de pantalla tàctil fins a la recerca instantània de grans biblioteques o el poder de pilotar un dron a milers de quilòmetres de distancia. La reactivació de l’activitat empresarial des del 2010 suggereix que el progrés està en marxa.
Pot sorprendre que alguns a Silicon Valley creguin que el lloc està estancat i que la taxa d’innovació s’ha anat reduint durant dècades. Peter Thiel, fundador de PayPal, i el primer inversor extern a Facebook, assegura que la innovació a Amèrica es troba a algun lloc entre la penúria i la mort. Enginyers de tota mena d’àmbits comparteixen sentiments de decepció similars. Un petit i creixent grup d’economistes consideren que l’impacte econòmic de les innovacions actuals podria fer empal·lidir temps passats.
[ … ]
Arreu apareixen innovacions propulsades pel poder del processament barat. Els computadors comencen a comprendre el llenguatge natural. La gent controla els videojocs mitjançant el moviment corporal per sí sol: una tecnologia que aviat podria trobar aplicació a bona part del món empresarial. La impressió tridimensional és capaç de produir una gamma d’objectes cada cop més complexa i aviat podria començar amb teixits humans i d’altres matèries orgàniques.
Un pessimista de la innovació podria descartar-ho com a falsa expectativa. Però la idea de que el creixement liderat per la tecnologia ha de continuar inalterat o disminuir de manera constant en lloc de fluctuar, és en contradicció amb la historia. Chad Syverson, de la Universitat de Chicago, assenyala que el creixement de la productivitat durant l’edat de l’electrificació va ésser considerable. Aquest va ser lent durant un període d’innovacions elèctriques importants a finals del segle XIX i principis del segle XX; desprès ressorgí.